Género y teología

La teóloga Laura Abate nos ofrece este florilegio de citas (algunas cristianas) sobre las mujeres:

«Existe un principio bueno que ha creado el orden, la luz y el hombre, y un principio malo que ha creado el caos, las tinieblas y la mujer.» (PITÁGORAS (Filósofo y matemático griego).

«Asimismo que las mujeres se atavíen de ropa decorosa, con pudor y modestia; no con peinado ostentoso, ni oro, ni perlas, ni vestidos costosos, sino con buenas obras, como corresponde a mujeres que profesan piedad. La mujer aprenda en silencio, con toda sujeción. Porque no permito a la mujer enseñar, ni ejercer dominio sobre el hombre, sino estar en silencio. Porque Adán fue formado primero, después Eva; y Adán no fue engañado, sino que la mujer, siendo engañada, incurrió en transgresión. Pero se salvará engendrando hijos, si permaneciere en fe, amor y santificación, con modestia.» (1 Timoteo 2:9-15)

«¿Y no sabes tú que eres una Eva? La sentencia de Dios sobre esete sexo tuyo vive en esta era: la culpa debe necesariamente vivir también. Tú eres la puerta del demonio; eres la que quebró el sello de aquel árbol prohibido; eres la primera desertora de la ley divina; eres la que convención a aquél a quien el diablo no fue suficientemente valiente para atacar. Así de fácil destruiste la imagen de Dios, el hombre. A causa de tu deserción, incluso el Hijo de Dios tuvo que morir.” (Tetuliano, De Culta Feminarum, 1.1 (Padre de la iglesia).

«Las mujeres no deben ser iluminadas ni educadas en forma alguna. De hecho, deberían ser segregadas, ya que son causa de insidiosas e involuntarias erecciones en los santos varones.» (San Agustín de Hipona. (Santo, padre y doctor de la Iglesia Católica).

«Las niñas empiezan a caminar y a hablar antes que los niños porque la maleza crece siempre más rápido que las buenas semillas» (Martín Lutero. (Fraile agustino y teólogo impulsor de la reforma protestante).

A pesar de todo esto creo firmemente que es posible hacer teología desde la experiencia femenina. Y también creo firmemente que a pesar de todas las barbaridades que se han dicho de las personas con expresión, identidad y orientación de género no normativa (las personas LGTBQ) también es posible hacer teología desde la experiencia LGTBQ.

Per què "Crònica Liminal"

Un home de 57 anys, funcionari i pare de família no sembla la persona més adient per escriure un blog titulat "Crònica Liminal". Què en tinc doncs de marginal, de liminal?

Si afegim que aquest home de 57 anys, funcionari i pare de família és cristià, gai i d'esquerres queda prou clar el per què el contingut de la meva crònica no pot ser més que liminal.

Perquè avui (jo diria que afortunadament) ser cristià és estar en els marges de la nostra societat. Simplificant molt podríem dir que una gran part d'homes i dones d'avui són en el paradigma modern: només existeix i és digne d'existir allò que es veu i es toca. La resta són contes a la vora del foc. Una altra gran part d'homes i dones d'avui són en el paradigma medieval/antic, on tot és sotmès a la voluntat de Déu, inaccessible i desconeguda per als mortals. Una petita part de la humanitat contemporània és en el paradigma postmodern, en el que alguns han anomenat el "reencantament postmodern", que afirma que la realitat està formada, a més de pel que veiem i toquem, per altres realitats que ni veiem ni toquem. I després estem els cristians i cristianes que no ens considerem ni antics, ni moderns ni postmoderns. Persones que hem trobat en Jesús el Crist un resum admirable del que hem sigut, som i volem ser. Persones que creiem en una divinitat que es va fer visible i palpable en Jesús de Natzaret, que després els seus seguidors i seguidores van anomenar el Crist, l'Ungit. I el Crist, per a nosaltres, com he dit, constitueix tot allò que ha estat, és i serà, respon plenament al "d'on venim?", "qui som?" i "on anem?". Per tant, sóc liminal perquè sóc cristià en un món dessacralitzat. I sóc liminal perquè sóc un cristià poc convencional. Pertanyo a l'església catòlica romana, però no comparteixo tots els seus dogmes. Pertanyo també a la Comunitat Apostòlica Fronteres Obertes, una comunitat cristiana plenament inclusiva, de recent formació.

Un altre tret que em situa en la liminalitat és la meva homosexualitat. Plenament assumida i viscuda des de fa molts anys, l'homosexualitat m'ha donat una magnífica oportunitat de pensar i reflexionar, a voltes tot sol, a voltes amb altres companys i companyes del moviment gai, sobre coses que la immensa majoria d'homes i dones mai no s'han plantejat: a qui destijo? per què? d'on prové aquest desig? per què el meu desig suscita violència?

El fet de ser gai i cristià em situa, alhora, en dues zones marginals: diríem que mal vist pels gais i mal vist pels cristians. Si a això hi afegim que amb el meu company hem format una família amb els nostres tres magnífics fills, podem afirmar encara més la marginalitat de tot plegat.

Finalment, considero que estic en la liminalitat perquè sóc d'esquerres. En el món d'avui, dominat pel pensament únic, profundament conservador i afavoridor de la concentració de la riquesa i del monopoli de les decisions, ser d'esquerres és (al menys de moment) estar en els marges.

Estic profundament agraït a la vida per haver-me situat on sóc. Ser en els marges m'ha permès, com he dit, plantejar-me preguntes i elaborar respostes que les persones situades en la centralitat no han hagut ni de plantejar-se. Aquesta situació també m'ha apropat a la resta de persones (potser la majoria?) que són expulsades de la centralitat, començant per les dones i seguint per les persones d'altres races, d'altres cultures no hemòniques, d'altres realitats.

En aquests escrits, doncs, estimat lector, estimada lectora, hi trobaràs una crònica de l'actualitat des de la (meva) liminalitat, des del meu marge d'home de 57 anys, funcionari, pare de família, cristià, gai i d'esquerres.